Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les primeres notícies d’una crisi que només és comparable a la de 1929. Quatre anys de «brots verds», promeses pomposes d’una recuperació i grans reformes. Quatre anys durant els quals tots els anuncis de recuperació, que era just a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenció pública a escala global, sens dubte, ha evitat un enfonsament de l’estructura econòmica tan catastròfic com el que va seguir el crack del 29, però ha estat incapaç de generar un nou cicle de creixement que s’assembli, ni tan sols mínimament, a una expansió econòmica.

I, no obstant això, el més significatiu, des del punt de vista polític, ha estat la ràpida adaptació dels grans agents econòmics. Els centres de poder capitalista, liderats per un sector financer que ha mantingut intacta la seva capacitat política, han pressionat amb èxit per exigir el seu rescat per part dels estats i, després, rellançar una contraofensiva allucinant i ambiciosa, que ha significat l'atac més important a l'història de l'estat del benestar contra els drets laborals i les pensions, la sanitat i l'escola públiques.

Totes aquestes intervencions han estat disfressades d'arguments inversemblants, recollits i multiplicats per suposats experts, periodistes i polítics de tota mena per tal de justificar l'injustificable: una concentració de poder i riquesa en cada cop menys mans, i un allunyament progressiu dels centres de decisió real de qualsevol instància de control democràtic. Se'ns vol fer creure que estem vivint un moment d'escassetat, de manca de recursos, quan la riquesa avui és més gran que en qualsevol altre moment de la història.

Amb les mobilitzacions iniciades el 15-M i que han tingut continuïtat en un moviment d’assemblees i ocupacions de places, i nombroses manifestacions massives, s’ha aconseguit aturar un procés de despolitització de la societat i d’allunyament de la intervenció pública de la majoria de la població per començar a revertir-lo a favor d’una discussió cada cop més generalitzada sobre els motius de la crisi i qui en són els guanyadors i els perdedors.

És per això que aquest petit llibre surt a la llum. Perquè la reflexió sobre el moment que vivim i les discussions i propostes que es generin siguin el fruit de la participació del conjunt de la societat i no el fruit de les propostes d’experts, és important que tothom estiguem en condicions d’entendre la lògica d’un sistema que sembla molt complicada però que obeeix a regles de fet molt senzilles i clares, que s’oculten darrere discursos foscos aparentment inintelligibles.